La Fundació Marianao acull el debat sobre com fer del català una llengua de benvinguda i no d'exclusió
14.05.2026
La Fundació Marianao acull el debat sobre com fer del català una llengua de benvinguda i no d'exclusió
Entitats de Sant Boi, l'Hospitalet, Cornellà i el Prat posen sobre la taula les dificultats reals d'aprendre català i reivindiquen el lleure i el vincle emocional com a claus de la inclusió.
El passat dijous 14 de maig, la seu de la Fundació Marianao a Sant Boi de Llobregat va acollir una trobada territorial del Congrés sobre Llengua, Cultura i Inclusió, que se celebrarà al novembre en col·laboració amb l'IEMed. La reunió va reunir vuit entitats del Baix Llobregat i l'àrea metropolitana per compartir les seves experiències i debatre sobre els obstacles reals que dificulten l'arrelament lingüístic i cultural de les persones immigrants.
Temps, places i alfabetització: els obstacles del dia a dia
Les entitats van posar sobre la taula una realitat sovint invisible: moltes persones immigrants, especialment dones que treballen en el sector de les cures, no tenen temps físic per assistir a classes de català. A aquesta barrera s'hi afegeix una manca estructural de places als cursos del Consorci de Normalització Lingüística, amb llargues llistes d'espera i només un examen lliure a l'any. Les participants van assenyalar, a més, la reducció dels cursos d'alfabetització com un retrocés especialment preocupant per a les persones que arriben sense saber llegir ni escriure.
El lleure, millor mestre que l'aula
Un dels consensos més clars de la tarda va ser que la llengua s'aprèn millor des d'espais lúdics i significatius — l'esplai, el teatre, la música, la cuina — que des de la rigidesa d'una aula. El vincle emocional, l'horitzontalitat i la normalitat en l'ús del català van ser identificats com els factors clau per a l'èxit de qualsevol projecte d'inclusió lingüística.
Identitat, diversitat i el perill de l'exclusió
El debat va abordar també qüestions de fons sobre identitat i convivència. Les entitats van alertar del risc que l'extrema dreta transformi el nacionalisme català — històricament cívic i basat en l'adopció de la llengua — en una eina ètnica i excloent. Es va reivindicar la necessitat de crear espais culturals conjunts que reconeguin i integrin les cultures d'origen de les persones immigrants, en lloc d'exigir una assimilació unilateral. Es va reflexionar també sobre els joves de segona i tercera generació, que sovint no se senten ni d'aquí ni d'allà, i sobre la importància de visibilitzar i validar aquesta identitat mixta com una riquesa, no com un problema.
L'organització del Congrés va valorar positivament les aportacions recollides i es va comprometre a compartir amb les entitats els temes i taules de debat que s'estan dissenyant, perquè puguin indicar on volen participar i quines experiències volen presentar. La participació com a ponents estarà gratificada econòmicament. La xarxa territorial continua creixent, trobada a trobada.
