Dotze entitats de la regió de Barcelona es troben a l'Ateneu Barcelonès per debatre sobre com acostar la cultura catalana a la nova ciutadania

Dotze entitats de la regió de Barcelona es troben a l'Ateneu Barcelonès per debatre sobre com acostar la cultura catalana a la nova ciutadania

Entitats del Raval, l'Hospitalet i Gràcia debaten com la llengua i la cultura catalanes poden ser eines d'arrelament i oportunitat per a la nova ciutadania.

El passat dijous 28 de maig, l'Ateneu Barcelonès va acollir una trobada territorial emmarcada en el procés de preparació del Congrés de Migracions, que tindrà lloc els dies 19, 20 i 21 de novembre. L'encontre, que va congregar representants de diverses entitats socials i culturals de la ciutat, va servir per compartir experiències d'acollida i reflexionar sobre el paper de la llengua catalana com a vehicle d'integració i d'oportunitat per als nous ciutadans.

A la reunió hi van participar entitats com el Casal dels Infants, la Plataforma per la Llengua, l'Ateneu de Cultura Popular de l'Hospitalet de Llobregat, La Lira, associacions de dones pakistaneses i africanes, els Lluïsos de Gràcia i diverses entitats del barri del Raval, entre d'altres. La sessió va estar dinamitzada pel comissariat de l'Aurora Madaula i en Xavier Godàs, coordinada, també, per la Clàudia Fuentes, responsable de comunicació del Congrés.

La llengua com a eina d'arrelament, no com a obligació

Durant el debat, les entitats assistents van coincidir en la necessitat de superar una visió purament formal de l'aprenentatge del català i apostar per un model que posi al centre el vincle emocional i la vida quotidiana. Des del Casal dels Infants es va subratllar que no és possible parlar d'integració lingüística sense abordar les desigualtats estructurals que la dificulten: la pobresa infantil, la segregació escolar i la manca de recursos en l'oci i les extraescolars limiten dràsticament l'ús de la llengua fora de l'aula.

Diverses intervencions, especialment des de les entitats del Raval, van destacar que l'acollida ha d'anar lligada a la creació de vincles emocionals i a la participació en la vida quotidiana del barri, molt més enllà de les classes formals.

Bones pràctiques que transformen barris

La trobada va permetre posar en comú un conjunt de projectes que ja estan generant canvis reals. L'Ateneu de l'Hospitalet va presentar Veus del món, una coral que integra participants de diversos orígens per practicar el català a través de la música, i va compartir l'experiència d'El camí de l'esperança, un espectacle que incorporava cançons africanes i d'altres indrets respectant els idiomes originals, però integrats des d'una perspectiva catalana. L'Ateneu Barcelonès, per la seva banda, va destacar el Club del Català, amb 120 persones vinculades a través de converses i sortides culturals.

Entre les iniciatives esmentades també hi va haver el programa Mentora, adreçat a joves de 3r d'ESO en risc d'abandonament escolar, que ja funciona a 30 poblacions amb uns 500 voluntaris i que aposta pel català com a llengua vehicular de l'acompanyament. Es van esmentar, a més, experiències com la creació de guies per a monitors d'estiu perquè fomentin l'ús del català, la cessió d'espais institucionals a comunitats del barri, o l'acollida de celebracions de Cap d'Any amazic i any nou xinès a l'Ateneu Barcelonès per tal que noves comunitats travessin la porta i coneguin la institució.

Un exemple especialment significatiu va ser el dels casals de gent gran Trueta i Tarradellas, on la cessió d'una sala a un grup de dones grans filipines va obrir les portes a la seva integració: avui dia, el 80% de les dones filipines del barri hi fan activitats i interaccionen amb els usuaris habituals.

Anar a buscar, no esperar que vinguin

El gran acord de la tarda va ser un canvi de paradigma que les entitats van formular de manera clara: no n'hi ha prou amb tenir la porta oberta. Cal sortir de la zona de confort, trencar els tancaments propis i anar a buscar activament la nova ciutadania als seus espais, generant ofertes conjuntes que responguin als seus interessos i necessitats reals.